Aquests dies de campanya electoral britànica estan marcant segurament, una fita en la història electoral del Regne Unit ja que el Labour es presenta en aquests comissis amb una previsible forta devallada electoral que pot ser com dic, històrica. Sens dubte greu no només perquè el conservador David Cameron pugui convertir-se en el nou primer ministre anglès, sinó perquè l’emergent Nick Clegg, líder dels Liberal Demòcrates, passarà a ocupar el segon lloc en el rànking electoral segons apunten les darreres enquestes.

És evident que en Gordon Brown porta unes quantes lloses que no pot treure’s de sobre, començant pels tretze anys com a ministre dels governs de Blair i posteriorment com a premier, les permanents batalles i guerres internes del Labour, la recessió econòmica o la manca de mesures efectives per aturar els casos de corrupció al parlament de Westminster (tot i que en aquest cas els conservadors també en surten esquitxats), o el caràcter esquerp i intransigent que ha demostrat en algunes ocasions, l’última aquests dies de campanya, acusant d’intransigent i xenòfoba a una votant laborista.

Està clar que tot té un límit, sobretot en política, i cal saber retirar-se a temps. Potser en el cas del laborisme anglès, haver presentat un candidat diferent a Brown hagués estat una eina per frenar la caiguda de la intenció de vót, i una renovació que els urgeix. No obstant això, no deixo de fer suposicions que, en una setmana podrem confirmar o desmentir.

(Visited 25 time, 1 visit today)