Dijous passat el Parlament de Catalunya escollia Núria de Gispert com a nova presidenta de la segona institució del nostre País. Una elecció, que tot i comptar amb els vóts de PSC-PSOE, PP i C’s, evidencia les poques ganes que ERC té d’arribar a acords de País amb CiU. I que l’única candidata possible (arran dels resultats electorals) fos la candidata que no rebés el suport dels republicans denota més ràbia que responsabilitat. I si a sobre és una persona de perfil nacionalista encara més.

Però al marge de l’elecció de De Gispert com a primera presidenta dona de la cambra legislativa catalana, la negativa d’ERC i ICV a negociar una entrada a la Mesa ha comportat que una entesa entre CiU, PSC-PSOE i PP hagi permès que cap d’aquests dos partits tingui representació a la Mesa. Val a dir però, que qui estava disposat a cedir una secretaria a aquestes dues formacions era CiU, però que finalment s’ha imposat el repartiment de la mesa d’acord amb els resultats electorals i el que està previst per la llei.
I sincerament, criticar la decisió de deixar fora de la Mesa a comunistes i independentistes quan la llei no els permet cap representació, i que tot el que podien haver aconseguit era gràcies a la voluntat negociadora de CiU, no em sembla coherent. Com tampoc em semblaria coherent que accedissin ICV i ERC a la mesa, i es deixi fora a C’s i SI. O és que la representació és només pels qui els interessa? Si donem representació als partits petits de forma voluntària, la donem a tots o a cap. Però això de què tinguin dret a la representació uns i no uns altres em sembla bastant incoherent per no dir egoïsta.
En qualsevol cas, ja està arrencada la nova legislatura, i a primers de la setmana vinent es farà el ple d’investidura del nou president de la Generalitat, que segons ha confirmat De Gispert, proposarà a l’Artur Mas.
(Visited 34 time, 1 visit today)