Finalment el seny i l’aritmètica parlamentària s’han imposat aquest matí al Parlament de Catalunya i l’Artur Mas ha estat escollit en segona volta com a nou President de la Generalitat de Catalunya. Amb els 62 vóts favorables del grup parlamentari de Convergència i Unió i l’abstenció del grup parlamentari Socialista.
CiU
Doble encert estratègic de trobar un acord amb el PSC-PSOE.
  1. Des del punt de vista de País atès que els socialistes són la segona força política de Catalunya i els grans consensos han de ser necessaris en les legislatures parlamentàries.
  2. Des del punt de vista de partit perquè el discurs del pacte PP-CiU que va rebrotar per part d’alguns partits amb la constitució del Parlament ara ha estat substituït per la sociovergència. Per tant, habilitat dels nacionalistes per marcar en dos esdeveniments tan importants el model d’aliances: el pacte puntual segons el tema.
PSC-PSOE
Sens dubte el grup parlamentari més responsable de tots al voler acostar-se a la centralitat de CiU (i de retruc distanciar-se d’ERC), ja sigui per interès propi i/o per imposició de Ferraz, que per boca de Pérez Rubalcaba ja han mostrat una alegria interessada en què la governabilitat de Catalunya recaigui sobre l’Artur Mas.
ERC i PP
Joc d’hipocresia parlamentària. Així de cru, així de real. No pot ser que per part del PP que tenien coll avall les ganes d’abstenir-se per tal de preparar el terreny a un hipotètic govern central presidit per Rajoy recolzat per CiU, a l’assabentar-se de l’acord CiU-PSC es radicalitzin de cop i acabin a la bossa del no.
En el cas d’ERC, segons consta en premsa, l’acord amb CiU per l’abstenció era imminent però finalment (segurament l’haver-se assabentat del pacte amb el PSC-PSOE) han reconsiderat la seva decisió. Sembla que no han entès encara el missatge que els va donar la ciutadania de Catalunya.
ICV i SI
Radicals i obsessionats amb els discursos monotemàtics de l’esquerra i l’independentisme no han aportat res al debat d’investidura. Han fet gala de la modesta representació que tenen, sobretot SI.
El President Montilla
No hagués cregut que hauria de reconèixer que per mi ha estat la gran sorpresa d’aquest procés de traspàs de poders. Malgrat haver aconseguit la Presidència de la Generalitat amb unes finalitats polítiques poc transparents (quant a projecte de País es refereix), i malgrat haver exercit una Presidència sense lideratge i sense seny, ha estat capaç de plegar amb més dignitat que no pas va entrar. Primer, la nit electoral assumint obertament la derrota i cedint el lideratge del PSC-PSOE, i ara amb el traspàs de poders a en Mas donant una celeritat del tot necessària. Diuen que més val tard que mai, tot i això, a pesar que Catalunya és i ha de ser, el gran objectiu de l’exPresident Montilla i del President Mas.
(Visited 26 time, 1 visit today)