Dimarts vinent l’Estat celebrarà el dia de la Hispanitat amb la tradicional demostració de l’armament i de les unitats militars que vetllen per la defensa del mateix.

Una demostració de força que xoca amb una cultura de la Pau avançada, tolerant i dialogant. Serà que jo no he fet el servei militar obligatori i no concebo aquest tipus de desfilades.

En cap cas qüestiono l’existència de les forces armades (això tocaria pensar-ho en una altra nota) sinó la oportunitat del moment de treure les armes al carrer.

L’Estat espanyol està integrat a l’OTAN i gràcies a aquesta integració l’exèrcit hauria de formar, si més no a nivell d’imatge, com a part d’un tot i no tant com a eina exclusiva de l’Estat.

Però l’altra cosa que no entenc és relacionar una diada d’identitat i de reafirmació amb exèrcit i armament. El que ha de ser una trobada i un dia de conciliació i de compartir l’estima a un Estat, acaba sent una demostració de la força del mateix. No crec que una diada nacional hagi de vincular-se amb tancs, avions de guerra i fusells. Però bé, així són les coses i jo cofoi no les comparteixo.

(Visited 36 time, 1 visit today)