Res més aprop de la realitat el que està passant aquests dies a Egipte. Un ball de bastons a les piràmides de El Caire que ha acabat amb un cop d’Estat contra el president Mohamed Mursi.

Sento de tot en referència a aquest nou conflicte, des dels qui sostenen que la intervenció de l’exèrcit egipci ha estat la culminació de les protestes al carrer, i altres que parlen clarament de moviments tàctics dels armats per tal que la gent sortís al carrer a manifestar la seva disconformitat contra l política del govern.
Sigui una cosa o altra, el cap de Mursi ha rodolat entaulat per fusells. Un fet que posa de relleu el dèbil i feble sistema democràtic existent a Egipte. No puc concèbrer que es justifiquin les manifestacions i la retirada de Mursi del poder, pel sol fet que “el poble ha sortit al carrer per reclamar-ho” perquè no s’està d’acord amb el model integrista d’Estat islàmic radical que volen imposar els Germans Musulmans. Rellevar un polític s’ha de fer a les urnes, i la discrepància no cop acabar en cop d’Estat. I em sembla que l’actual Espanya de Rajoy és exemple de discrepància al carrer i abstèmia d’actuacions de les forces armades.
No em crec que a les eleccions egípcies, les que van proclamar per majoria Mursi president, la ciutadania no sabés que els Germans Musulmans defensen un model integrista d’Estat. La oposició no va ser capaç de convèncer la majoria, d’acord, però si a la primera discrepància (perquè fa un any que Mohamed Mursi va guanyar les eleccions) treiem els tancs al carrer, el concepte democràtic de pluralitat ideològica es posa en quarentena de manera immediata.
El tecnòcrata que els militars han posat de president ha promès un interinatge que durà a unes noves eleccions. Veurem el què tardin en arribar, com arriben, i qui acompanya tot aquest procés. Mentrestant, ja hi ha hagut víctimes civils. Comencem malament.
(Visited 40 time, 1 visit today)