Res pijor per la capital del nostre país, que veure com els carrers de Barcelona el passat 29 de març es convertien en una guerra urbana entre les forces de seguretat i els radicals antisistema. Imatges esfereïdores les de l’Starbucks de Ronda Sant Pere calcinat, les dels centenars de contenidors cremant-se o les agressions al treballador de l’Estació de Sants que va reproduïr “8 al dia” en la recomanable entrevista que va fer al Conseller de l’Interior Felip Puig.

És impermissible i rotundament condemnable permetre aquest tipus de fets susceptibles de delicte, perquè en un sistema democràtic com el nostre, el respecte a la llibertat és la màxima expressió dels nostres drets, i això malauradament no va passar.

Han hagut de passar 16 anys perquè la policia hagi tornat a utilitzar gasos lacrimògens contra els radicals. Fins i tot els Mossos a partir d’ara intensificaran les relacions amb la Ertzaintza per tal de millorar els mecanismes contra la lluita radical urbana mentre el Govern de la Generalitat vol impulsar un enduriment del codi penal.
Tot plegat mesures absolutament necessàries contra una situació ja insostenible que acaba desnaturalitzant les manifestacions pacífiques que fan diversos col·lectius.
Haver arribat a aquesta situació és en part, fruit d’haver tingut en els darrers temps una laxitud contra els radicals per part d’un Conseller de l’Interior dividit ideològicament entre el pamflet i la porra. I així ens està anant malauradament.
Però amb esforç, constància, contundència i eficiència, sembla que els nous comandaments del Govern en matèria de seguretat tenen clar el camí a seguir.
Que segueixi així.
(Visited 22 time, 1 visit today)