Jorge Mario Bergoglio, el flamant jesuïta que el 13 de març va ser escollit Papa segueix marcant un perfil propi de proximitat i de senzillesa. Un caràcter que pretén acostar l’Església a un camí sovint carregat de decorats innecessaris.

Ja va sorprendre tothom després de ser escollit Papa, en voler tornar a la residència on estàven allotjats els bisbes per recollir les seves coses amb l’autocar com un més. Va seguir sorprenent trencant els protocols i evadint la seguretat vaticana amb acostaments a la gent no previstos i marcant un tempo propi.
Visites a centres penitenciaris estan caracteritzant l’inici del seu pontificat. Un gest cap aquells que sovint són oblidats i marginats per una societat que els ha evocat a la pobresa econòmica i moral. Un referent també pels voluntaris de presons i pels capellans que s’encarreguen dels centres penitenciaris.
S’autodenomina bisbe de Roma i no Sant Pare. Un perfil humil que ha de servir perquè l’estructura eclesiàstica no oblidi que sense la base no hi ha Església, i a més tracta amb suma exquisitesa a Ratzinger tot i les grans diferències de perfil que tenen com a homes d’Església.
La seva visita al Brasil a les Jornades Mundials de la Joventut hauria d’haver servit per insinuar quin paper tindrà l’església de Bergoglio davant el moviment de la Teologia de l’Alliberament. Hauria estat un gran pas acostar el Vaticà més jerarquitzat a l’Església més pobre i més servíl com és la d’aquest moviment que té un dels seus líders en el bisbe català Pere Casaldàliga.
Queda molta cosa a fer, entre altres, substituïr un secretari d’Estat, Tarcizio Bertone, que no només està aliniat amb sectors altament consevadors, sinó que és un membre de la cúria marcat per un perfil de gestor fosc i poderós, però els primers gestos transmeten bones vibracions. Vull creure que l’estructura que el Papa Francesc té al seu darrere, els Jesuïtes, serà suficientment forta per ajudar-lo a reconstruïr una nova Església més basada en els fets que en la moralitat.
(Visited 33 time, 1 visit today)