Així és com sento aquest canvi constitucional que impulsen les forces polítiques hegemòniques espanyoles, sempre justificant el canvi per una raó de pes que és el control de la despesa pública. 

Però el dòl per aquells qui hem confiat en un model confederal de l’Estat on tothom hi tenia cabuda des de les explícites diferències que hi ha entre els pobles que el conformen, va sent cada dia més gran i va generant una sensació d’allunyament de l’Estat que només actua quan vol i pel que vol. I la millor mostra és la rapidesa amb què PP i PSOE han actuat per impulsar aquesta modificació, mentre que per la reforma de l’Estatut de Catalunya van passar gairebé quatre anys per desencallar-lo i posant tots els pals a les rodes possibles.
Evidentment, aquest menyspreu als catalans, a aquesta Catalunya que no renuncia a ser autogovernada, ha de passar factura a la llarga, quan el cúmul de despropòsits sigui tan gran, que una gran majoria de catalanes i catalans diguin prou a aquesta fórmula de mobing polític. Llavors serà tard perquè facin marxa enrere. 
Mentrestant, segueixo veient aquest canvi constitucional des de la distància.
(Visited 20 time, 1 visit today)