Ahir vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la massiva manifestació que va concentrar aquest milió i mig de catalanes i catalans pels carrers de Barcelona. Sens dubte feia molt de goig. L’organització va quedar desbordada per la quantitat de gent que va ocupar el Passeig de Gràcia i carrers adjunts. Una mostra del neguit que els catalans tenim davant l’actitud asfixiant d’aquesta España constitucional que només sap retallar l’esforços de supervivència del poble català.
Però el que realment preocupava la gent era aquesta pregunta que tothom es fa: i després de la manifestació què passarà? És la gran pregunta i la resposta de la qual ens han de donar els governants del nostre País. Una resposta que ha d’anar incondicionalment en la línia d’unitat que cal mantenir ara més que mai i que sembla que cap partit polític acaba de dir què cal fer. El gran repte de la classe política és justament saber administrar positiva i efectivament el suport que ha mostrat el poble català cap a l’Estatut d’Autonomia, i adoptar les mesures més efectives per tal de consolidar i defensar la dignitat de Catalunya, ferida per l’actitud persecutiva dels poders espanyols, començant pel TC, i continuant per PSOE i PP.
I a aquests dos partits em vull referir, especialment al PSOE i a l’impresentable de la seva secretària d’organització i al seu vicesecretari general, personatges mediocres per haver utilitzat la manifestació en favor del govern de Zapatero i contra el PP. Sentir Pepe Blanco i Leire Pajín era com sentir els cants de sirena proclamant als quatre vents lo bons que són els del PSOE i lo dolents que són els altres. És que no recorden aquests personatges el lema carregat de farses d’en Zapatero que deia allò de Apoyaré la reforma del Estatuto de Catalunya que apruebe el Parlamento de Catalunya ? O no recorden l’excusa de la boda que va donar la senyora Chacón per evitar anar a la manifestació d’ahir? O les gracioses declaracions d’Alfonso Guerra recordant que havien cepillado l’Estatut com un carpintero…? Més val que Pajín i Blanco callin d’una vegada, per còmplices amb les reinterpretacions del Constitucional, per representar la hipocresia plurinacional que té el PSOE a les seves files, i per haver permès estratègicament la no renovació dels membres del TC.
Ahir a la manifestació vaig llegir un lema que em va encantar. Deia així: “jo no són independentista, però sóc molt molt educada, i quan en un lloc no m’hi volen marxo.”
(Visited 17 time, 1 visit today)