en veu alta

l'espai de reflexió d'en Roger Pons

Category: Món (page 3 of 7)

La massacre de Siria

Per enderrocar Muammar al-Gaddafi tant Sarkozy, Berlusconi i els EUA de l’amic Obama van coordinar-se per imposar una intervenció militar sota l’empara de l’ONU a Líbia en nom de la llibertat (i d’altres interessos menys proclamats). Fins aquí molt bé, anar llençant cuets de tant en tant per anar debilitant les forces oficialistes del coronel.

Continua llegint

L’estancament a Líbia

Fa setmanes que l’estancament de l’oposició líbia a Gadaffi és una realitat. Semblava que, malgrat el retard internacional, la resolucíó del Consell de Seguretat de l’ONU instant a la intervenció militar per mar i aire podria reflotar les esperances de llibertat que persegueix la oposició. Tanmateix, diferents fronts estan estancant una revolució que a hores d’ara ja hauria d’estar culminant el seu procés de relleu.

Però entre els recursos minvants que té la mateixa oposició i els rudimentaris mitjans bèlics que disposa, circumstància que suposa d’alguna manera un debilitament del front terrestre, entre les inadmissibles divisions internacionals sobre qui ha de fer front a la “gestió” de la intervenció militar (lamentables diferències entre els estats sobre si ha de ser l’ONU o l’OTAN qui ha de gestionar-ho), entre els serpentins recursos del propi Gadaffi que evidencia ser un professional escapista davant la pressió exterior, la situació és menys il·lusionant del que alguns van somniar en un primer moment.
L’existència d’una Tuníssia i un Egipte immersos en plens processos de transició que dificulten una acollida de civils, i la modesta presència de l’ONU per atendre els refugiats, evidencien que alguna cosa segueix fallant a nivell internacional, principalment la improvització i lentitud que sembla estar presidint el dia a dia de Líbia.
Però el més preocupant és saber com acabarà tot plegat, perquè si finalment Gadaffi aconsegueix resistir malgrat tots els intents de derrocar-lo, la seva política repressiva i cruel duplicarà la intensitat de represàlies cap aquells que han intentat aixecar el cap i rellevar al dictador. I aquest hauria de ser un element prou important per tenir en compte i afegir-lo als elements de respecte als drets humans i de llibertat del poble libi.

El perquè dels fets de Líbia

Després de gairebé dues setmanes de constants enfrontaments entre la població líbia i el dictador dels vestits xavacans Muammar al-Gaddafi, sembla que poc a poc va perdent musculatura malgrat que el personatge en qüestió intentarà sobreviure a qualsevol preu per tal de retenir el poder.

Un poder que està defensant a qualsevol preu amb armes en mà; sense respectar ni el més mínim dels drets humans que un governant hauria de tenir sobre els seus governats i sobre qualsevol humà. Un poder que pretén sostenir-se a base de justificar la presència d’Al Quaeda, l’existència de joves drogats manipulats per algú, i de creure’s estar per sobre del bé i del mal. Un paranoic al capdavant d’un legítim país situat al món.

Però per què morirà en l’intent de sobreviure fins al darrer moment Gaddafi, a diferència de Mubàrak i Ben Alí que van saber marxar “a temps”? En Marc Bassets, corresponsal de La Vanguardia avui publica un article (El Padrino en Trípoli) on radiografia el que al meu parer és l’autèntica veritat dels fets de Líbia. El que hi ha darrera del règim que no tothom segurament és capaç de veure. Una ambició econòmica que ha fet de Líbia el corralito del clan Gaddafi; el seu negoci particular. 
Però l’oposició líbia serà capaç de resistir i aconseguir l’enderrocament del dictador en una setmana, tal com va avançar ahir un dels comandaments militars de l’exèrcit rebel?

El Rais finalment marxa

Tot just ahir per la nit Hosni Mubàrak feia una intervenció pública on deixava entreveure sense massa complexos que ell seguiria fins al mes de setembre per tal de fer efectives les reformes constitucionals que engegava amb la delegació de poders cap al recent estrenat vicepresident Omar Suleiman. En aquell moment i vistes les opinions posteriors dels mitjans de comunicació, semblava que el rais aguantaria fins al final en una demostració de força evident. Fins i tot em va passar pel cap que aquella irresponsabilitat podria desembocar en una guerra civil entre egipcis.

Però el que m’ha sorprès avui ha estat llegir que en Suleiman anunciava la renúncia de Mubarak i que seria un consell militar qui s’ocuparia d’exercir el poder egipci. No obstant això, tampoc veig gens clar quina serà la transició que es dugui a terme, i sobretot, quin serà el paper de Suleiman, un personatge proper a l’espionatge i als serveis secrets egipcis i segurament poc amic de la democràcia entesa com a poder popular atesa la proximitat al règim dictatorial de Mubàrak.

Queden moltes preguntes encara per resoldre i molt camí per fer per tal de consolidar una democràcia real i efectiva, tal com el poble egipci ha estat reclamant i pel que ha estat lluitant aquests dies. Molts ànims i molta sort a tot el poble egipci.

La revolta d’Egipte

Font: La Vanguardia.es
Aquests dies el món àrab està fent passos nous en els seus propis processos de modernització i democratització de les seves estructures d’Estat. Va començar la revolta de Tuníssia que es va saldar amb la fugida per la porta del darrera de Ben Alí i segons diu molta informació especulativa, gràcies a Facebook es van anar organitzant les revoltes d’Egipte que estan portant aquests dies el caos i el desordre als carrers d’El Caire.

I fins a un cert punt es pot entendre que la pressió d’un govern maquillat de demòcrata però liderat per un militar (Hosni Mubàrak), hagi animat la revolta ciutadana pel rumb que està portant el govern egipci. Però el que ja no puc entendre de cap de les maneres és la repressió que els partidaris de Mubàrak estan duent a terme contra la premsa internacional establerta a El Caire (entre ells un corresponsal de TV3).
El paper de l’exèrcit tampoc entenc massa quin és. A priori semblava tenir una certa complicitat amb els revoltats, però fins a quin punt no hauria d’intervenir per garantir l’ordre públic i evitar almenys, els diversos morts que ja es comptabilitzen? Ja li va bé el descontrol? Persegueix algun objectiu poc clar? Quina relació està marcant les ordres que rep del govern? Moltes preguntes i segurament complicades respostes, però si la situació no continua això pot acabar en una revolta civil d’incontrolables dimensions.
Llegint la premsa només he sentit les veus d’Obama i més recentment de Merkel i Zapatero reclamant reconduir la situació. No seria hora que la resta de líders mundials també es postulessin a favor de la pau i de les llibertats? O veus moralment reconegudes com Ban Ki-Moon o el Sant Pare… Almenys pels civils que estan sent víctimes d’aquests incomprensibles enfrontaments.
I l’anècdota del tema, la denúncia que Vodafone ha fet on indica que el govern de Mubàrak l’ha obligat a difondre SMS a favor del govern sense assenyalar-ne la font. Ho recull el diari Ara aquí. Què més espera al poble egipci?
Older posts Newer posts

© 2019 en veu alta

Tema de Anders NorenAmunt ↑