Amb l’excusa de les noves condicions econòmiques que la Unió Europea ha imposat a l’Estat espanyol a canvi del rescat públic i notori al que ja estem sotmesos malgrat que l’executiu central evita dir-li pel seu nom, una de les propostes que el govern de Rajoy ha posat sobre la taula és una més que qüestionable retallada del 30% dels regidors dels Ajuntaments d’arreu de l’Estat.

Aquella autonomia local que naixia l’any 1978 amb les primeres eleccions municipals ara es veurà clarament retallada per aquesta decisió, no només des del punt de vista dels seus representants polítics, sinó també des del punt de vista competencial, decisió que no acabo de compartir ja que una cosa és que un Ajuntament sense capacitat de gestió decideixi prescindir de certes competències i que fins i tot en mancomuni la gestió amb altres ens locals, i l’altra que el govern estatal es passi per l’entrecuix l’autonomia local i la vagi buidant de poder en benefici de les diputacions provincials!
Però on hem arribat? Pretendre vendre que els mals polítics d’aquest Estat són els Ajuntaments no només és lleig, sinó que també és fals.
Perquè abans de carregar la serra contra els ens locals, caldria creure’s això que el Senat és una cambra totalment inútil i que genera una despesa molt més inútil que la que generen els propis Ajuntaments. Això sí, el Senat no el toquen.
Com tampoc no toquen unes diputacions que no tenen tampoc cap sentit en un Estat descentralitzat políticament com és l’espanyol. Caldria acabar amb les diputacions i repartir-ne les competències entre Ajuntaments i governs autonòmics. I només amb Senat i diputacions la rebaixa seria significativa.
I no vull dir amb això que no s’hagi de reconsiderar per la via del consens o de les supermajories la representativitat política que han de tenir els Ajuntaments, sinó que si es fa això, que sigui per totes les administracions i no només per la local. És més, la primera administració que caldria retocar seria l’actual govern de Rajoy, que té un parell de ministeris del tot inoperatius com són cultura i sanitat, que són competències transferides. I ja posats, que unifiquin Hisenda i Economia perquè les diferències públiques que tenen Montoro i de Guindos són del tot inconvenients en aquests moments, al marge de les corresponents despeses que generen dos ministeris de temàtiques similars.
Un cop més seguim veient que l’Espanya de la pandereta subsisteix a base de mala imatge i poca seriositat i nul·la rigorositat en l’excel·lència de la seva gestió política. Molt malament, així no es pot anar.
(Visited 24 time, 1 visit today)