Aquests dies la política està mostrant la seva cara més amarga, persones vinculades a aquesta noble causa que l’aprofiten per lucrar-se personalment de l’interès general. Una situació que afecta tots els partits que en major o menor mesura han estat o estan vinculats al poder i que evidencien una incapacitat generalitzada per donar resposta a aquesta menyspreable actitud en la que cal una condemna unànime i començar a legislar mesures penals per aquells que posen els dits a la caixa comuna.

Però la corrupció en política no només és de caràcter econòmic, que ja és greu, sinó també de caràcter moral i ètic. Malauradament hi ha gent, i sovint més propera al que ens imaginem, que utilitza la política per escalar posicions dins l’administració pública a la que treballa, altres que volen acostar l’interès de la seva empresa al nostre Ajuntament, o els qui simplement són còmplices d’aquesta tipologia de gent alimentant el seu ego amb una calculada ambigüitat.

La política ha de ser una activitat noble i transparent, on el concepte d’equip estigui a l’ordre del dia parlant les coses, explicant-les, valorant pros i contres a favor de l’interès general. Però quan prima l’interès individual i l’acció d’un polític resta al marge de l’equip al que pertany, tornem novament amb la corrupció moral. I qui està disposat a estar corromput moralment, no ho estarà pels llaminers diners?
Digueu-me romàntic els qui llegiu aquestes línies, però només des de l’idealisme s’és capaç de tirar endavant qualsevol projecte polític. I amb voluntat i amb bona fe. I ara més que mai, amb el descrèdit que té la classe política, cal parlar clar, lluny del partidisme habitual que envolten les sigles de qualsevol partit polític.
Darrerament molts ciutadans m’heu traslladat el vostre desencís per com van les coses. Entenc i comparteixo totes aquestes opinions perquè vénen a ratificar el que malauradament es constata des de l’estructura de qualsevol partit polític.
Però malgrat que sembli que la corrupció marqui el tempo de la política, els valors, les conviccions, l’esperit de servei, i actuar-hi en consonància, són la gran vàlua d’aquells qui creiem que la política pot ser un mecanisme d’interès general vàlid. Perquè podem anar a dormir tranquils.
I en aquest sentit crec que cal treballar en aquesta línia malgrat les amenaces que existeixen contra la noblesa de qualsevol projecte col·lectiu, tant des de dins de les institucions com des de fora.
Em teniu a la vostra disposició a l’espai www.facebook.com/rogerpons.cat

Article publicat al Pont d’Esplugues – març 2013 –

(Visited 21 time, 1 visit today)