Dimarts, dos quarts d’onze de la nit, Laureà Miró entre Joaquim Rosal i el Pont d’Esplugues. Dues ambulancies, un cotxe de la policia local. Tres patrulles dels Mossos d’Esquadra. Alguns clients de “La Nona” mirant al carrer. Poca gent circulant pels voltants. Poc trànsit de cotxes.

Passo i veig la situació però continuo cap al meu destí. Al cap d’una estona coincideixo amb la policia local que m’explica que han apunyalat (no matat, només apunyalat) a un individuu. No em dónen gaires més dades. Intueixo que no és cap assasinat sinó un acte violent d’inseguretat ciutadana de la pura. Els pressumptes responsables són llatins. Mala peça al teler vista la violència del cas.

Aquell mateix vespre parlant amb uns veïns del barri de Can Vidalet em traslladen el seu malestar per les situacions de violència que pateix el barri. Doncs ara al barri Centre també calen intervencions policials per aturar casos d’inseguretat, d’incivisme, de manca de llibertats… No anem bé.

El que sí que van bé són les estadístiques del Partit Socialista que són molt optimistes amb l’índex d’inseguretat ciutadana. El que no són capaços de veure és una realitat que dista força del paper, de la teoria, de l’estadística. I si no ens prenem seriosament aquest tema, les estadístiques seguiran anant molt bé i la realitat serà cada cop pitjor, amb una policia local limitada en recursos, i una presència dels Mossos d’Esquadra cada cop més retallada d’agents. Un tema que un dia d’aquests haurem d’exigir solucionar a Interior.

(Visited 22 time, 1 visit today)