Fa uns mesos que les portes van quedar obertes a les caixes d’estalvis per convertir-se en bancs, arran d’una modificació legislativa que va impulsar el govern de l’Estat. Semblava que algunes caixes espanyoles ja anaven posant fil a l’agulla per a consolidar la conversió a aquest altre model financer, però les caixes catalanes no semblaven tenir pressa per a pensar-hi.

Però el gegant de les caixes catalanes, La Caixa, aquesta setmana ens ha comunicat les seves intencions de convertir les seves filials i la pròpia caixa en un banc que es denominarà CaixaBank, una marca que l’entitat catalana fa anys que utilitza al Principat d’Andorra on opera com a banc.
I ara sembla també que Unnim, acabada de sortir del forn de les fusions també es vol sumar al carro de les conversions bancàries. Una conversió que a efectes econòmics no suposa grans canvis per al client de carrer de les caixes, ja que entre altres coses, la Caixa feia ja anys que operava com a banc, des del punt de vista de les seves participacions industrials o fins i tot repartint dietes als seus consellers territorials, dietes per cert, molt sovint acompanyades de valuosos regals que fins a un cert punt, podrien ser equiparables als dividends que dónen els bancs.
En qualsevol cas, aquí el gran debat és saber què passarà amb l’obra social. Tant Unnim com la Caixa diuen que les mantindran, però al cap i a la fi, és més important tenir ben sanejada l’estructura i les reserves de cadascuna de les entitats financeres, que no pas la seva obra social, entre altres coses, perquè no em sembla massa social per exemple, l’abús que les caixes apliquen en comissions, tot per justificar després que ho reinverteixen en obra social. Potser calqui menys inversions en pedra o en museus, i més sensibilitat “social” a l’hora d’aplicar comissions i interessos al ciutadà del carrer, que és qui realment pateix els efectes de la crisi.
(Visited 27 time, 1 visit today)