No hi ha res que lamenti més que haver-me de disculpar per haver-nos equivocat en alguna cosa, perquè en el fons vol dir que no hem estat a l’alçada de les circumstàncies, i al ple del mes de juliol es van produïr uns fets lamentables que m’avergonyeixen com a català i em fan sentir impotent com a representant públic.
Per aquest ple el nostre grup volia presentar una moció (una proposta per debatre i votar) de suport a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya arran de la multitudinària manifestació d’unitat i de rebuig a la sentència que el Tribunal Constitucional va emetre contra la màxima norma jurídica catalana, del passat 10 de juliol, però vam decidir no presentar-la atès que alguna altra força política ja ho havia fet.
Però la nostra sorpresa va arribar al veure que a l’ordre del dia del ple hi havia 3 mocions diferents dels tres partits que configuren el Govern de la Generalitat sobre el mateix tema.
Primer error el d’anar entrant mocions sense fer l’esforç de consensuar-les atesa la importància d’aquest tema. Però una presa de contacte amb els grups afectats emplaçant-los a consensuar una única moció va ser un total fracàs.
Segon error el de no haver insistit més en aconseguir una moció unitària.
Tercer error, haver permès la votació de les tres mocions i no haver demanat que es quedessin sobre la taula.
Fruit de tot plegat i d’alguna manera, per intentar corregir aquella inacceptable situació, el nostre grup va proposar que per al ple de setembre es portés a votació el discurs que va fer el President Montilla arran de la sentència, perquè enteníem que era el que podria unir els quatre grups polítics que van donar suport a l’Estatut. La institució de la Presidència de la Generalitat (al marge de qui la assumeixi) com a màxim òrgan de representació del poder executiu català ha de ser el punt de trobada, i de fet, les mocions presentades al ple tenien suficients elements d’unió com per a fer-ne una de sola si així s’hagués volgut.
Si a nivell municipal no hem estat capaços de posar-nos d’acord, com podem esperar que Madrid ens escolti i ens respecti? Si no hem estat capaços d’entendre’ns, com podem anar proclamant als quatre vents que els catalans vam demanar en aquella manifestació unitat?
Potser sigui hora que algú interpreti que la unitat comença també pels nuclis més petits de la representació política, és a dir, als més de 900 municipis de Catalunya Esplugues inclòs. El poble ha exigit unitat i els polítics no hem sabut administrar aquest històric suport popular. Alguna cosa falla i algú no se n’adona. Em preocupa.
En qualsevol cas, volia aprofitar aquesta tribuna per demanar públicament les nostres disculpes a tota la ciutadania d’Esplugues per aquesta inacceptable situació que, al marge dels graus de responsabilitat, entre tots hem generat.
Finalment desitjo que tingueu unes bones vacances d’estiu per aquells qui les tingueu, i una bona estada a la nostra ciutat pels qui no marxeu de vacances. Segur que hi estarem molt bé.
(Visited 24 time, 1 visit today)