Llegeixo a la premsa que López Tena i Uriel Bertran pleguen de Convergència i Esquerra respectivament per a incorporar-se al “projecte” independentista de Laporta però en forma de coalició denominada Solidaritat Catalana.
Primer van ser els escindits d’Esquerra, Carretero i Carandell. Ara Laporta, Tena i Bertran per una banda, i Conferència Nacional del Sobiranisme per l’altra. Després reapareixeran els avui silenciats Estat Català, segurament el Partit Republicà Català o les CUP (entre altres que segurament em deixo). Una pluralitat d’opcions independentistes que només fan que trencar i dividir aquest vót. Un vót que si bé beneficia Convergència i Unió, torpedeja la línia de flotació d’Esquerra, ja avui tan malmesa per la seva gestió al Tripartit.
Però aquesta gent independentista que vol aventurar-se en nous projectes, sembla que no s’adoni que dividint el seu espai electoral beneficien als seus rivals més directes, i aquí no em refereixo a CiU sinó als partits d’obediència espanyola, a l’estil del que va passar amb l’esquerra abertzale basca a les darreres eleccions al Parlament de Vitoria. I ara més que mai, després de la multitudinària manifestació, la divisió és el pitjor que hi pot haver, almenys en un sector del nacionalisme català del que jo no m’hi senti identificat.
(Visited 22 time, 1 visit today)