>

Aquest cap de setmana ha servit per desencallar la cessió de l’Aeroport de Barcelona per part del govern de l’estat. Els protagonistes han estat el mateix Rodríguez Zapatero i el president del Grup Parlamentari Català, Josep Antoni Duran Lleida. Finalment el president del govern espanyol ha acceptat que, malgrat els recels, el traspas de la instal·lació aeroportuària passi a mans catalanes. És normal aquest recel, però també és normal que qui pateix i gaudeix els serveis que presta l’Aeroport del Prat, en sigui el Govern de Catalunya. Entre altres coses, perquè el primer aeroport català s’està quedant petit enfront del madrileny Barajas. En els ultims anys, l’aposta dels governs espanyols han estat per agrandir Barajas i deixar l’aeròdrom català en segon nivell. Però aquesta no és la solució ni als problemes de comunicació catalans, i els espanyols. Catalunya per la seva ubicació, és porta amb Europa, i com a tal, no només ha de tenir en bones condicions les vies de comunicació terrestres sinó també les aèries. L’Aeroport del Prat és un intercomunicador essencial pel futur de Catalunya i, si saben aprofitar-ho, també pel futur d’Espanya. Serà un èxit aconseguir descentralitzar l’aeroport barceloní i donar-li el gruix que es mereix i que requereix. A mans catalanes, confio en què sigui molt més òptim que en l’actualitat, i que sigui un pas més, en la consolidació internacional de Catalunya com a nació. I a qui li pesi, que aguanti.
(Visited 9 time, 1 visit today)