Mai no és tard per conèixer un poeta català com és Carles Duarte (Creu de Sant Jordi 2007). Director de la Fundació Lluís Carulla, presideix la Comissió de Cultura de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i és secretari del Cercle del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona així com patró de la fundació Amics del MNAC. Home doncs, vinculat fortament al món de la cultura ens ofereix un poema vinculat a un element de la naturalesa tan català com universal com és el mar.

EL MAR

El mar és un retorn.

Matriu i sepultura,
gira el seu rostre d’horitzó
cap al cor de la tarda.

Deses els ulls
endins del cristall verd
travessat per la llum.

Ressona el lent batec
i un vell astre s’apaga.

Crema el Sol als teus llavis.

Neda el cos
i ets gest d’aigua dins l’aigua.

Són un somni les ones,
la pell.

I et commou el silenci,
el seu tacte.

Carles Duarte

(Visited 193 time, 3 visit today)