>

La matinada de dissabte les ràdios emetien la notícia: CiU arribava a un acord amb el PSOE per a l’aprovació d’un nou estatut per a Catalunya. Al marge del contingut dels acords arribats entre ambdues formacions polítiques, els quals encara no conec, sí que vull destacar una realitat política que està anant més enllà del projecte d’estatut, i que amb aquest darrer acord es fa cada cop més evident. I és el paper de l’Artur Mas. El lideratge de l’estatut hauria hagut d’anar a càrrec del President de la Generalitat, qui per cert, ha passat del tema descaradament, per tal d’assolir el màxim per al nostre país. Però no ha estat així. Va haver de liderar el projecte d’estatut el cap de la oposició, tant a Catalunya com a Madrid. Tenim per tant, un president que governa, o es dedica a mirar les mussaranyes? És inacceptable que la oposició (CiU) hagi hagut de demostrar un cop més la seva manera de fer, basada en la fermesa en defensa d’un determinat model. És inacceptable que la oposició hagi hagut d’assumir una responsabilitat de país que corresponia al president del Govern català, perdut per cert, entre els seus bigotis. Tanmateix, crec que és convenient destacar que l’estatut del Parlament no s’ha aprovat íntegrament, fet que crec que hauria de ser determinant també, per seguir treballant en la millora del progrés global de Catalunya, tant des de Convergència i Unió, com des de totes aquelles forces socials i polítiques que apostin per millorar el nostre país. La batalla continua.
(Visited 4 time, 1 visit today)