Porto moltes setmanes sense opinar sobre l’actual “conflicte” que s’està duent a terme amb la sanitat pública, i on el debat que s’ha posat sobre la taula és totalment fals i tendenciós.

El lògic seria que els principals afectats per tot el procés de reordenació del sistema sanitari, és a dir, els usuaris, es manifestessin. Però ni usuaris, ni organitzacions de consumidors semblen especialment molestos amb l’esforç que el Govern està fent per posar ordre a la disbauxa gestionada pel Tripartit.

Qui s’està manifestant en nom de la qualitat de la sanitat pública? El personal sanitari sindicat, perquè hi ha molt personal que assumeix i entén la difícil situació i que no surt a manifestar-se. Però el que és vergonyós i amb un cert aire teatral és manifestar-se en nom de la qualitat sanitària quan en realitat es manifesten pels acomiadaments i per l’estat dels seus llocs de treball, cosa per altra banda, molt lícita. És legítim defensar i sortir al carrer per defensar la situació laboral dels professionals? Rotundament sí, però que no maquillin aquesta realitat en nom de la causa sanitària.
Per altra banda, no s’explica que durant l’any 2009 el govern de Montilla va deixar a 0 el deute sanitari, i només durant el 2010 es van generar més de 800 milions d’Euros de dèficit. És tècnicament inassumible mantenir cap empresa, per pública que sigui, amb aquesta fallida tècnica permanent. Cal aprofitar la situació actual per fer les reformes i millores estructurals necessàries per tal que hi hagi una viabilitat econòmica, amb dèficit inclòs, mínimament assumible i garantista del sistema sanitari català. I això passa per portar al mecànic la sanitat pública, perquè quan estigui reparada, funcioni molt millor del que està, perquè se’n garanteixi el seu futur. I dit sigui de pas, la sanitat en aquest País l’ha construït els governs del President Pujol.
Caldrà explicar també que aquestes plantes que ara es diu que s’han tancat, es van reobrir temps enrere a base d’hores extres del personal amb la fi de reduïr les llistes d’espera. Però d’això la oposició i els sindicats en fan un abús tendenciós incompatible amb les necessitats actuals del País. I és molt fàcil dir que es retallen sous, però ningú explica aquesta realitat perquè únicament convé a les portes d’unes eleccions, destruïr l’actual Executiu català i fer contra ell tota la demagògia possible.
Em sembla que ja és hora de pensar més en Catalunya i no en unes estructures polítiques sovint massa encorsetades en els seus propis interessos electorals. I si el preu de la responsabilitat i la valentia política del Govern és una caiguda de suport electoral, que sigui així; la història s’encarregarà de fer justícia.
(Visited 28 time, 1 visit today)