>

Era la matinada d’ahir, quan TVE1 emetia una entrevista al portaveu d’ERC al Congrés i secretari general, Joan Puigcercós, amb motiu de la negativa d’ERC a sumar-se al consens arribat a hores d’ara entre PSOE, CiU, PSC i ICV, pel projecte d’Estatut. En un primer moment, la paraula va correspondre a la moderadora de l’entrevista, i posteriorment es va donar la paraula a dirigents de mitjans de comunicació espanyols (agència Europa Pres, el Periódico, COPE i algun altre que no recordo). Del contingut de l’entrevista que vaig poder veure, en Puigcercós va justificar l’actitud independentista d’ERC, que per cert, aprofito per contrastar-la amb la fotografia d’en Zapatero al balcó de Palau (posat gràcies a ERC) davant el projecte d’Estatut. Però del contingut no en parlaré, perquè especialment el que em va sobtar, va ser l’actitud d’aquest polític. Parlava amb fatxenderia, amb un aire xulesc, amb una veritat absoluta que em va generar immediatament una reflexió. “Aquesta és la imatge que estem donant els catalans a la resta de l’Estat? Així no es contribueix a millorar la imatge del nostre poble davant d’aquests mitjans de comunicació.” I més, venint d’algú que ens representa, amb major o menor grau, en funció de la nostra simpatia política, però que en definitiva ens representa. Segurament l’estil deixa petjada, i aquest dirigent republicà té un estil propi del seu partit, impropi del poble de Catalunya, que ha estat per tradició pactista y calmat. Només vull recordar un exemple del passat dia 12, quan aquest diputat va proposar trobar les 10 diferències entre Rajoy i Blas Piñar. Donem armes a Espanya? No cal…
(Visited 5 time, 1 visit today)