>

Després d’acabar constatant com el PSC-PSOE, ERC i ICV-EUA han decidit de nou formar un nou tripartit emparat aquest cop com a Entesa Nacional pel Progrés, es produeix a la Catalunya del segle XXI una proposta de govern absolutament contrària al que la majoria de catalanes i catalans han volgut, que l’Artur Mas fos el proper president de la Generalitat, i que CiU liderés la política de solucions que requereix Catalunya després del retrocés social, econòmic, mediambiental, nacional i cultural que ha implementat el tripartit anterior. CiU ha guanyat a les quatre províncies catalanes i a les 38 de les 41 comarques, i a la ciutat de Barcelona.

Amb la decisió d’encarar un nou pacte de govern que exclou al partit més votat per les catalanes i els catalans, els dirigents del tripartit han clavat obertament una patada als morros de la majoria del poble català. Una patada als morros, perquè els partits perdedors s’han aliat per aconseguir un objectiu comú: que CiU no governi. Temen 23 anys més de CiU al capdavant de Catalunya. Temen una nova gestió brillant en el proper quart de segle.

Esquerra Republicana de Catalunya – ERC (d’ara endavant en aquest bloc Esquerra Republicana – ER) ha demostrat definitivament ser un partit antinacionalista, i menys independentista, a l’entronitzar un individu espanyol de mentalitat espanyolista al capdavant de la Presidència del Govern de Catalunya. ER ha perdut el nord del seu històric objectiu nacional. És que potser Carod-Rovira canviarà la seva manera de fer d’un diar per un altre?

Quines garanties dóna aquest nou Govern, on uns han dit sí a l’Estatut, i els altres han dit no? Més que mai, l’Estatut i Catalunya estan en perill. El progrés nacional de Catalunya està en perill davant d’un president que ha estat subordinat al President Zapatero durant la seva responsabilitat al capdavant del Ministerio de Industria. Quina legitimitat política (no legal) té aquest govern quan no ha estat escollit per la majoria de catalans? És que no els hi ha quedat clar que han perdut les eleccions?

La democràcia catalana està agafant un rol que està reduïnt dràsticament l’objectiu d’escoltar les majories, un rol que està reduïnt dràsticament l’essència de la democràcia. Molts parlen d’Europa, posen exemples de governs de coalició, però ningú diu que a Europa, hi ha governs de coalició, però governs on els guanyadors governen, en coalició, però governen. Merkel a Alemanya o Prodi a Itàlia són els exemples més pròxims.

Però malgrat tot, el temps posarà les coses al seu lloc.

(Visited 16 time, 1 visit today)