Són les 7 i 10 del matí. Fa uns minuts que sortia d’Esplugues i un treballador del taller ocupacional de la Fundació Proa m’ha saludat dient-me que anava a treballar (com jo) i m’ha preguntat neguitós pel futur de Proa. Li he respost el que sé, la situació és molt crítica i s’estan valorant diverses opcions per garantir-ne el futur. La viabilitat econòmica serà l’eix de les futures decisions que es prenguin a nivell de patronat de la fundació, on tots els partits amb representació municipal estem representats.

Que la crisi econòmica està acompanyada de mal envers tothom i d’una manera especial contra els més dèbils d’aquesta societat, és a hores d’ara una realitat constatable per a tothom i un trist referent dels dies que ens està tocant viure.

Proa forma part d’aquesta realitat sense excepcions. Governar la fundació sense preocupar-se gaire dels resultats econòmics ha permès seguir endavant amb la creació d’una bola que cada cop s’ha anat fent més gran. Un problema que ha acabat evocant en una situació econòmica límit on el govern de la ciutat està mantenint en més d’un 80% el pressupost de l’entitat. Però amb la caiguda d’ingressos s’ha hagut de córrer per intentar sanejar un bunyol difícil de digerir.
Fonts del govern em plantejaven la conveniència de rellevar una direcció de la Fundació, que acusa el desgast de més de 20 anys governant l’entitat, i patint a més, controvèrsies greus amb la resta de treballadors. Una situació caòtica que evocarà aviat o tard a canviar persones per garantir-ne el projecte social.
I finalment les decisions que calgui prendre en un futur, passen per mantenir el 30% de l’actual plantilla de treballadors-beneficiaris que es considera productiu? Què en fem del 70% restant? Els enviem a casa perquè famílies pensionistes els mantinguin amb mínimes ajudes? Cal d’una manera o altra garantir ajudes a curt o mig termini per aquestes famílies per tal d’evitar que caiguin en la pobresa més enèrgica que suposa utilitzar les pensions per mantenir fills discapacitats. Una terrorífica situació.
El futur encara no està clar, però el que sí puc ja afirmar, és que Proa està entre el cap i el cor d’aquells que coneixem la labor social que es fa, i la inviabilitat econòmica que suposa l’actual pressupost subsidiat per l’Ajuntament.
Caldrà actuar amb la convicció suficient per tal que les garanties socials i l’estabilitat econòmica es trobin en una situació d’equilibri. Si no és així, el resultat final serà la victòria d’una injustícia sovint massa protagonista de les nostres vides.
Segueixo a la vostra disposició des de la pàgina http://www.facebook.com/rogerpons.cat
(Visited 20 time, 1 visit today)