Sovint es relaciona el poder amb l’egocentrisme vist des del punt de vista del control i del sentir-se important i imprescindible. I d’aquí que es derivi incondicionalment a vicis o costums excessivament arrelats entre la classe política, que és justament l’acumulació de càrrecs.

No és no obstant, un fet circumstancial i exclusiu de la realitat política, ja que sovint tant en empreses o senzillament a les entitats o associacions d’arreu, podem veure gent que combina diverses tasques en nom de les causes que ells saben o volen saber, i que de vegades abandonen els màxims criteris d’eficiència i d’operativitat en el sí d’aquestes organitzacions.
Però per què l’espècie humana té aquests costum acumulatiu de poder? És inherent a la persona humana? És l’horitzó tan desitjat pels depredadors? És un tic monopolístic?
En política cal saber fins on es pot arribar i cal ser conscients més que segurament en altres entorns, que acumular càrrecs no sempre és bo, especialment quan algú està al capdavant d’una organització i n’exerceix el seu lideratge, perquè això pot acabar desviant l’atenció i els esforços de la causa més important a la que se l’ha encomanat, i de retruc, als seus resultats, sent-ne la població majoritària la qui en paga les consqüències.
Per altra banda, l’abús d’acumular càrrecs també va implícitament lligat, i malauradament massa sovint, als interessos personals de promocionar o acumular contactes pels interessos personals que un mateix desenvolupa, aprofitant el càrrec que un té, no per desenvolupar la causa sinó com a trampolí d’una finalitat més llunyana. Actitud per cert, totalment reprobable atès l’arraconament que suposa ipso facto de l’interès general.
I com no, Esplugues no és cap oasi en aquest tema, i al nostre Ajuntament hi ha referents d’acumulació de càrrecs, si bé especialment el més denunciable és el cas de l’alcaldessa de la ciutat, qui compatibilitza el càrrec d’alcaldessa amb el de diputada a la Diputació de Barcelona. Un fet que mossega alguns dels elements dels que parlava més enrere, però que té un component especialment greu que és l’econòmic.
I dic que és especialment greu, perquè quan el govern socialista va presentar la proposta de cartipàs municipal (aquell document on es concreten les responsabilitats de cada membre del govern), a l’alcaldessa se li va assignar una retribució econòmica amb grau d’exclusivitat, fet per altra banda, que està sent vulnerat políticament per la seva condició de diputada. Cert és que és legal, però cert és també que és totalment immoral proclamar el tenir una alcaldessa amb dedicació exclusiva per després trobar-nos la cirereta la brinda el pastís.
En qualsevol cas, que serveixi de reflexió perquè alguna persona entengui que de vegades la classe política s’equivoca, i prima els interessos d’allò que no hauria de primar. I la nostra ciutat, n’és un clar exemple.
(Visited 22 time, 1 visit today)