en veu alta

l'espai de reflexió d'en Roger Pons

Investidura colorida de teatre

Que hi hagi la necessitat de fer una segona volta en la investidura del futur President de la Generalitat quan hi ha un empat tècnic entre dos candidats sorgits d’unes eleccions, té un cert sentit a efectes bàsicament de pactes postelectorals i d’obtenció de suports parlamentaris. Un exemple en seria la darrera investidura de Montilla, malgrat que llavors els pactes ja estaven consumats abans dels comissis.
Però que en la conjuntura política postelectoral de Catalunya hi hagi d’haver segona volta em fa pensar que estem vivint davant d’una circumstància basada en l’absurd de la tècnica del dret parlamentari. I dic això perquè més candidats a presidents de la Generalitat avui no n’hi ha cap més que en Mas. I agradi o no, la voluntat del poble de Catalunya ha estat aquesta i no té sentit agonitzar més un debat d’investidura quan el que cal és que el Govern de la Generalitat comenci a treballar i posi els fonements de la recuperació econòmica així com de la resta de temes de l’agenda política que cal afrontar.
Absurd que la resta de partits polítics s’hagin aliat 6 contra 1 en el seu vót en contra del candidat de CiU. Puc entendre que no comparteixin el discurs d’investidura del candidat a President, però posar pals a les rodes amb un no, no ajuda a res més que a retrassar l’activació del nou govern. I menys explicable per a la gent del carrer serà, veure que alguns partits polítics passin del no a l’abstenció previsible que hi haurà en la segona volta.
En definitiva, que la celebració de la investidura està colorida d’un teatre que hauria de prendre exemple de Gran Bretanya, on el govern de coalició de conservadors i liberals ja estava funcionant a la setmana de les eleccions. I seguir aquest exemple d’eficiència passa incondicionalment per reformar la llei i donar-li major operativitat.
(Visited 26 time, 1 visit today)

1 Comment

  1. Això potser només demostra que pensen seguir utilitzant les politiques del “això no, perquè ho dius tu” Aquesta manera d’actuar ja és prou greu i contraria si les coses van però, fer política destructiva o posar pals a les rodes en plena crisi com dius, no només es irresponsable sinó que també és no voler tirar endavant aquesta societat que cada vegada més, està cansada i s’allunya dels polítics

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

© 2017 en veu alta

Theme by Anders NorenUp ↑