Com a ciutadà d’aquest país m’agradaria que en les campanyes electorals els partits polítics enlloc de tirar-se els plats pel cap es dediquessin a dibuixar models de país, confrontant idees amb pros i contres, amb realisme i amb conviccions. Però aquí sembla que això no pot ser i que hem de viure amb un estil més propi de circ que d’un País seriós.
En primer lloc, les constants declaracions dels caps de llista (i aquí n’excuso expressament l’Artur Mas) d’estar criticant dia sí dia també al candidat preferit per les enquestes enlloc d’estar parlant i desenvolupant idees de govern em cansa i molt. El que cal és contrastar pros i contres, ho deia abans i no escoltar si CiU pactarà amb el PP, amb SI o amb ERC. 
En segon lloc, les mentides que està escampant en Montilla i el PSC-PSOE sobre una suposada amenaça a l’estat del benestar si CiU acaba governant aquest País. Avui en dia cap dels partits polítics amb representació parlamentària es plantegen retirar ni eliminar l’estat del benestar. Ni el PP ho va fer quan va governar l’Estat espanyol, ni els governs de Pujol van anar en aquesta línia, tot el contrari. Però anar difonent el missatge aquest de la por és “de canallas” com em dèia ahir un veí d’Esplugues. Que trist i que penós és haver de recórrer a la mentida pura per intentar rescatar els vóts que veuen perdre. 
En tercer lloc, els vídeos grollers i de mal gust que estan difonent els socialistes, la Nebrera i el PP. És que no poden fer spots publicitaris en positiu i de bon gust? És que la seva proposta política és la de la crítica? 
No m’agrada la deriva que està agafant la campanya electoral, i em reitero novament en l’estil que l’Artur Mas està donant al projecte de CiU. Em faig meves les seves paraules: davant de cada atac, un somriure.
(Visited 18 time, 1 visit today)