Diu la llegenda de Sant Jordi que a la vila de Montblanc, per tal d’alimentar un drag ferotge que corria per les rodalies, un dia van sortejar entre les dones de la vila aquella que seria presa per l’animal, amb la casualitat feta viva que l’atzar recaigué sobre la filla del rei.

Just el dia que s’anava a entregar a la princesa al drac, aparegué el valent cavaller Sant Jordi, qui d’un cop d’estaca va matar el drac, i de la sang que en va brollar, diu la llegenda, que en sortí una rosa que encarà l’amor que va néixer dels dos protagonistes de la història.
Doncs bé, la tan popular llegenda que es remunta al segle XII té un absolut punt de simbolisme als nostres dies, en ple segle XXI amb la realitat que pateix la nostra estimada Catalunya i amb l’amenaça d’un drac particular que es diu Estat espanyol i que està teledirigit per socialistes i populars.
Retallades a l’Estatut de Catalunya, silenci còmplice al recurs d’inconstitucionalitat, l’esperonament a la immersió lingüística, els més de 700 milions que uns no van pagar i els altres tampoc, els intents per defugir la inversió del Corredor Mediterrani, la marxa enrere de donar participació del Govern de la Generalitat a la gestió de l’Aeroport del Prat, ara la segona recentralització de l’Estat en sanitat i educació, el nul reconeixement a l’esforç que està fent el Govern català per contenir el dèficit públic, la retallada del Tribunal Suprem contra l’ús preferent del català a l’Ajuntament de Barcelona, i moltes més actituds i decisions que fan del drac, el gran argument per plantar-li cara davant el nul respecte que té cap a la princesa.
I aquesta és la gran amenaça d’aquesta particular llegenda. Si els qui teledirigeixen el drac no frenen l’ofensiva anticatalanista que lenta però constantment estan duent a terme, sortirà un Sant Jordi que proclamarà en primer lloc que està tip de tant drac maltractador. De fet moltes veus de molts sectors catalanistes ja estan advertint d’aquest sentiment que els qui controlen al drac estàn posant en safata de plata.
Però el següent pas serà que Sant Jordi decideixi matar el drac per acabar amb l’ofec que pateix el nostre país. D’ells depèn frenar la joguina o seguir fent-la servir, perquè al final, la sang pot significar l’emancipació del mal, pels qui sempre l’havien volguda i desitjada, i per aquells que cada dia veuen més motius per erradicar el mal endèmic que suposa el drac per la princesa i pels ciutadans de Catalunya (Montblanc inclòs).
Seny, feliç diada de Sant Jordi, i sobretot respecte, respecte i respecte. La millor dosis pel bé i pel futur de les catalanes i dels catalans.
Seguim a elpont@rogerpons.cat a la vostra disposició.
(Visited 53 time, 1 visit today)