Aquests dies s’ha donat a conèixer la notícia que el secretari general de l’ONU Ban Ki-Moon ha visitat els campaments de refugiats saharauis per tal de desencallar el paper mediador que des de fa 28 anys té l’organisme internacional a través de la Missió de Nacions Unides pel Referèndum al Sàhara Occidental, coneguda com a MINURSO.Una mediació que hauria de culminar amb la celebració d’un referèndum on es decideixi quin ha de ser el futur del poble saharaui després que la seva antiga metròpoli (Espanya) l’abandonés a mans del Marroc sense garantir els drets fonamentals de la descolonització.
No hi ha dubte que la visita física de Ki-Moon és un cop d’efecte en tota regla per la causa saharaui i pels interessos dominadors del Marroc. Però fins a quin punt és real i no és un gest per netejar el bloqueig que l’ONU, sota el seu lideratge, ha tingut en tot aquest conflicte? Em genera molts dubtes la sinceritat d’aquesta visita, i més sabent que el diplomàtic està esgotant el seu mandat al capdavant de l’ONU i que poca cosa podrà fer quan ja comencen a sonar noms per substituir-lo.
Sigui quin sigui el futur, la part positiva d’aquesta visita és que aquest conflicte territorial tan habitualment silenciat pels mitjans de comunicació, per uns dies tornarà a estar a les portades d’alguns diaris.
març 7, 2016 at 13:34
Completament d’acord. A mi m’agradaria que ma meva ingenuïtat es convertís en realitat i que realment l’ONU desencallés el conflicte. Al cap i a la fi és tracta de persones que tenen dret a viure, a sobreviure.
març 10, 2016 at 19:49
Sí, però aquest món està ple de persones que tenen dret a viure, i persones que no deixen viure la resta. No deixa de ser la llei del més fort versió actualitzada.