en veu alta

l'espai de reflexió d'en Roger Pons

L’anècdota del suc

Fa uns dies vaig anar a donar sang a l’Hospital Clínic de Barcelona, com faig sempre que trobo un forat. Com és habitual, després de fer la donació les infermeres sempre et fan beure força líquid i menjar algun aliment que tenen a la saleta d’espera per tal de nodrid de líquid el cos després de l’extracció.

Vaig aprofitar aquella estona de repòs per fer una trucada des del mòbil mentre hi havia una parella de persones grans també a la sala d’espera. De fet la dona estava esperant a l’home que era qui havia fet la donació. Curiós que amb una discreció exquisita van agafar dos brics de suc i se’ls van guardar al carret de la compra que portàven, això sí, sense demanar a ningú si se’ls podien endur.
Evidentment, donar sang és una acció que s’hauria de fer a canvi de res, però aquestes dues persones es van cobrar la donació robant dos bricks de suc, els quals poden arribar a costar al supermercat un parell d’euros. No vaig dir res perquè estava parlant per telèfon, però la veritat que el fet em va semblar força menyspreable, perquè si els venia de gust endur-se el suc, almenys que haguessin dit a l’infermera que se’ls enduien, però no, la sigilitat amb què els van agafar va delatar la seva actitud.
Res, sols una trista anècdota del grau de rüïnitat que pot arribar a tenir la gent.
(Visited 34 time, 1 visit today)

2 Comments

  1. Llegint aquest escrit, he tingut l&#39;impuls irrefrenable de respondre&#39;l, ja que m&#39;he trobat en situacions similars, en altres circumstàncies sovint. <br /><br />Per això, quan molts ciutadans es dediquen a criticar sistemàticament a la classe política en converses a la feina, al barri, jo els hi dic : &quot;i tu, què fas perquè el nostre país, la nostra ciutat funcioni millor&quot; i he

  2. Mª Pilar, gràcies pel teu comentari. Malauradament com dius, està excessivament implantada entre molta gent aquesta manera de fer. Per molt que polítics i no polítics hagin de fer pedagogia en aquest sentit, sembla que les coses costin de canviar. De fet, ara estic recordant un dia que a Esplugues em vaig trobar als morros una senyora amb una bossa que estava buidant unes flors de temporada d&#39

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

© 2017 en veu alta

Theme by Anders NorenUp ↑