Arribar a un ple municipal per parlar de mocions que expliquen de forma expressa lo malament que governa el govern de torn (sigui el nacional o l’estatal), dóna ales a aquells partits que estan a l’oposició a les cambres legislatives corresponents. Primer es parla d’un tema, després d’un altre, perquè al final les mocions queden reduïdes a la idea del govern dolent que no paga els seus deutes.

En el cas català, al ple passat vam presenciar aquest tipus de mocions. Com dic, quan la situació econòmica que pateix el país i la situació de tensió de tresoreria que està afectant el govern de la Generalitat, situació dit sigui de pas, prou coneguda per a tothom, suporten haver de tenir aquest tipus de debat, posa de manifest que el que interessa no és superar aquestes dificultats i estar al costat del Govern en aquests moments difícils, sinó fer política de tercer nivell buscant el discurs fàcil i la temptadora demagògia.

Amb això no preténc justificar la política de cap govern, perquè si hi ha decisions denunciables, cal posar-les de manifest, però en aquest cas concret, dubto que hi hagi cap governant a l’Estat que tingui ganes de dedicar menys recursos als serveis públics quan la “il·lusió” de tants i tants polítics sempre és l’inaugurar espais i serveis públics. I no és agradable haver de limitar recursos a cap servei públic.
Tampoc ens creguem el discurset que fan alguns de què es prioritza l’escola concertada (la que per cert té els concerts pactats fins el 2014) o de què la ideologia de certs partits vol destruïr el sector públic. És que cal recordar que qui va construïr l’estat del benestar català van ser els diversos governs del President Pujol? És que no interessa recordar l’esforç que s’ha fet en inversió pública en èpoques de prosperitat?
Hi ha mocions i mocions i ara més que mai, caldria evitar el debat de mocions estèrils, i ajudar el govern de la Generalitat (sigui qui sigui al capdavant), a defensar i a reclamar els diners que l’Estat ens deu com a País, i no permetre que el morós Estat del que formem part, ens degui diners i els que ens deixi, encara sigui a canvi d’interessos. Trist i complex futur és el que ens espera en aquestes circumstàncies.
Reitero abans d’acabar igualment, l’esperit crític que hauria de presidir l’acció de qualsevol representant públic al marge de partits polítics, sovint intoxicadors de poder i inèrcies poc saludables.
Un mes més, quedo a la vostra disposició a l’espai www.facebook.com/rogerpons.cat
Bon inici de primavera!
(Visited 28 time, 1 visit today)