>

He d’admetre que Juan Fernando López Aguilar era un dels ministres de Zapatero que em queia simpàtic. Però aquesta setmana vaig escoltar una entrevista que per la ràdio li van fer, amb motiu de la seva victòria a la presidència de les Illes Canàries.

Lògicament, López Aguilar reclamava el seu dret a ser el president de Canàries per haver estat la candidatura amb més diputats, al seu pesar que Coalición Canaria i el PP canari sumen majoria absoluta. Una virtual aliança que deixaria l’exministre espanyol fora del govern canari.

Però quan l’entrevistador li va posar el cas de Navarra, on la Unión del Pueblo Navarro va guanyar amb Miguel Sanz al capdavant, i el sr. Puras, candidat socialista va anar dient en tota la campanya que pactaria amb qui fos perquè Sanz no fos el president de Navarra, López Aguilar va fer el pitjor dels papers que podia fer. La seva resposta va ser que a Navarra hi havia una majoria de que volia un canvi amb Puras al capdavant tot i haver perdut les eleccions.

És evident que amb aquesta afirmació, que López Aguilar va repetir quan l’entrevistador va tornar a incidir amb aquesta incoherència, va demostrar tenir molt poca honestedat política i especialment molt poc respecte al concepte de guanyador d’unes eleccions.

No soc partidari que el PSOE canari es quedi a l’oposició perquè per legitimitat popular va guanyar les eleccions, però admeto que polítics com López Aguilar mereixerien escarmentar pels pactes antinatura que ve fent el PSOE arreu de l’Estat, començant per Catalunya, continuant per Galiza, i seguint a l’espera del que passi a Balears i a Navarra.

I després ens queixem de l’abstenció, però amb polítics com López Aguilar, l’únic que s’aconsegueix és alimentar-la.

(Visited 4 time, 1 visit today)