No deixo de sorprendre’m cada cop que sento declaracions d’Enric Millo, l’actual portaveu del grup parlamentari del PP. Perquè Millo, avui defensant les tesis populars, va arribar a ser portaveu adjunt del grup parlamentari de Convergència i Unió de la ma d’Unió Democràtica, partit al que va militar fins al darrer govern del President Pujol.

De fet, un article del diari electrònic Ara Girona relata que aquest polític va fer l’intent de militar a Esquerra Republicana abans d’acabar a les files populars. Un gir que m’impedeix entendre què passa de vegades per les ments dels trànsfugues polítics, quan sovint les seves accions acompanyen més interessos personals que generals.
I és evident que passar de ser del sector nacionalista més dur d’Unió a acabar al PP de Sánchez Camacho, hi ha una llarga distància que només coneix ell el que realment pot unir aquests dos pols, al marge del caràcter liberal que comparteixen les dues forces polítiques.
Sembla que la gent té molt poca memòria i l’estómac preparat per passar del pro a l’anticatalanisme d’un dia a l’altre. Un viratge ideològic conegut per les entranyes de l’egocentrisme més discret.
Recomano la lectura de l’article de Bernat Ferrer, qui relata força detalladament qui s’amaga al darrere d’aquest polític gironí.

http://www.aragirona.cat/noticia/44468/enric-millo-va-intentar-dafiliar-se-a-erc-abans-de-fer-el-salt-al-pp

(Visited 29 time, 1 visit today)