>

Amb motiu del debat de política general que se celebra aquests dies, aquest matí l’activitat parlamentària ha donat definitivament el pas cap a l’ensorrament definitiu de la Presidència de la Generalitat.

Mentre Artur Mas proposava el rescat de peatges, la subsidiació dels tipus d’interès i l’elaboració d’una llei de consultes populars, tot liderant l’aspiració d’aconseguir remuntar la il·lusió del poble de Catalunya, Montilla es limitava a deixar anar una bateria d’accions administratives del Govern tot posant èmfasi en què Mas no havia aconseguit ser president de la Generalitat al primer cop, a diferència d’ell que sí que ho havia aconseguit. Fins i tot Montilla ha parlat de Duran Lleida en una clara evidència de la frustració que pateix el Tripartit per la seva fracassada gestió.

Cèrtament, és molt preocupant que el President de la Generalitat aprofiti una sessió de control al seu govern per a recordar al cap de la oposició que no és President. És molt preocupant que Montilla hagi aprofitat el temps per retreure en forma de rabieta tot plegat a en Mas, mentre tenim la Vall d’Hebrón col·lapsada, els trens de la Renfe fent tard de manera ja habitual, la incertesa de la futura assignació de la T-sud del Prat, o simplement la paràlisi de les obres de la Línia 9 del Metro.

Això sí, aquest senyor es permet enfrontar-se al President de CiU per recordar-li que ell ha estat President a la primera quan el que hagués hagut de fer hagués estat estendre la ma a la oposició i presentar solucions a la desgastada política del Tripartit-2.

La institució de la Presidència de la Generalitat mereix molt més, mereix un President que sigui conscient de la importància que té representar el nostre pais amb dignitat, amb valentia, amb convicció i sentiment de pertinença, i que sigui incapaç de desvirtuar el debat de política general. I amb Montillas, Carods i Sauras, el país seguirà navegant per les clavagueres del món.

(Visited 9 time, 1 visit today)