Aquests dies de debat de política general al Parlament de Catalunya, m’han tornat a posar de manifest el poc nivell d’alguns partits de l’oposició respecte el que espera el País de la nostra classe política. Tinc molt interioritzat i potser per això actuo d’aquesta manera des del grup municipal, que quan una cosa és bona per la gent, cal votar-la favorablement i cal estar al costat del Govern. I el que nosaltres fem a Esplugues des de l’oposició, la majoria d’altres partits no ho fan al Parlament de Catalunya.

Ara que la crisi està mostrant una de les seves cares més amargues, no puc entendre que els principals culpables de la situació financera de la Generalitat (al marge d’un Estat governat per la sra. Chacón), aquells que es diuen PSC i que són el germà gran dels neocomunistes catalans encarnats en ICV i corresponsables del forat de la hisenda catalana o dels més de 3000 habitatges buits a mans del Govern, tinguin la poca vergonya d’estar fent demagògia amb les mesures correctores que està aplicant el govern Mas no per gust sinó per necessitat, enlloc d’estar al costat ajudant a arreglar el que ells van destrossar. Només per vergonya aliena haurien de demostrar més responsabilitat de la que han demostrat aquests dies al Parlament amb una arrogància intelectual del tot indesitjada.
Després vé la desafecció política. I més que en seguirà venint si els polítics actuen més mirant-se el seu calaix electoral que no pas amb un sentit comú digne de necessitat i al que cal prioritzar l’interès general davant del rendiment polític. Potser es pensen que barrejant-se amb els indignats es faràn més els macos i els progres, tot i que després ni en Boada ni en Cayo Lara (un altre referent de l’antiga URSS) surtin indemnes dels seus infiltratges, però així no anem bé. Perquè el combat contra la desafecció política comença en primer lloc per fer protagonista de les nostres decisions al sentit comú.
(Visited 32 time, 1 visit today)