Voler imposar la por per part dels antiindependentistes serà la pràctica que en els propers temps anirem veient, tant des de la caverna mediàtica com des del poder polític de l’Estat i d’alguns sectors arrelats a Catalunya. I és una pena que lluitin amb mentides i falsedats i no amb arguments de pes per defensar la “unitat” de l’Estat espanyol.

Perquè en una hipotètica Catalunya independent no s’establiria cap mur de Berlin d’Ebre cap avall, no es posarien aranzels comercials contra l’exestat, seguiriem tenint operadores de mòbils, de correus i grans empreses que tenen a Catalunya una part important de la seva facturació i a la que no voldrien renunciar. I que la principal diferència és que qui pagaria les pensions o el subsidi d’atur seria el Govern de Catalunya i no el d’Espanya. Però pel dia a dia dels ciutadans la percepció visual (no econòmica) seria la d’ara.
Aleshores, sisplau, parlem de xifres, d’operativitat política, de gestió, però que no imposin la por perquè la cobardia a agafar el toro per les banyes no és símptoma de maduresa d’un Estat que fa anys ha superat la majoria d’edat. Aquí queda la reflexió mentre Europa segueix observant.
(Visited 26 time, 1 visit today)