>

Tinc el costum d’aturar-me als passos de zebra quan estan en vermell, però d’una manera molt especial quan tinc davant meu o al costat a pares o avis amb nens petits. Crec que si els pares o les persones que els estan educant perquè aprenguin a respectar les normes de convivència (com són els semàfors) s’esforcen perquè ho aprenguin, els ajudem ben poc si creuem en vermell. És com una responsabilitat col·lectiva que crec que tots hauriem de tenir.

De fet, recordo un dia on anant per Barcelona, uns pares ens van donar les gràcies per haver-nos aturat justament en un semàfor en vermell en un carrer on no passava ni un trist vehicle. Aquest hauria de ser el camí, el d’ajudar-nos entre tots, el d’anar transformant el món amb petites i minúscules accions.

La reflexió queda feta, així que des d’aquí us animo a seguir amb aquesta pràctica.

(Visited 11 time, 1 visit today)