Aquest matí el Conseller d’Economia Antoni Castells ha tornat a atrevir-se a dir literalment “És molt més important Catalunya que la nostra vinculació amb el PSOE”, referint-se a l’actitud que han de tenir els diputats del PSC-PSOE al Congrés dels Diputats. D’aquesta manera Castells torna treure el nas en la línia de flotació d’altres consellers del Govern com són l’Ernest Maragall o la Tura.

És curiós com, amb tota la raó del món, aquests consellers treuen el nas però no acaben de fer el pas. I em refereixo a fer el pas, a deixar definitivament el Partit dels Socialistes de Catalunya i reconsiderar la seva afiliació política cap a forces polítiques de desacomplexada filosofia catalanista. Fa anys que el PSC-PSOE va votant incondicionalment al mateix costat que el PSOE, fins i tot temes que afecten als fonaments del nostre autogovern, i per tant, votar avui PSC és votar PSOE. Trist però cert. On queda el PSC de Pallach o de Reventós? Enlloc. Per això no entenc encara que gent com Castells encara sobrevisquin a un projecte polític clarament encaixat en l’Espanya actual.

L’olfacte em diu no obstant, que en un hipotètic tripartit-3, ni en Castells ni en Maragall en formaran part, però abans de fer una remodelació de Govern per treure’s de sobre aquesta gent, en Montilla s’empassarà les puces que té i així donarà menys ales a un habitual discurs de l’oposició sempre que hi ha remodelacions de Govern. Però la pregunta és si realment és bo per a Catalunya, primer, l’actitud a Madrid del PSC-PSOE, i segon, la presència d’aquests consellers al Govern, perquè de paraules moltes, però de fets ben pocs.

(Visited 24 time, 1 visit today)