El Pacte Nacional d’Infraestructures, una proposta política que passava pel consens del Parlament de Catalunya i que va ser impulsada per Convergència i Unió ara ha esdevingut un pedaç més del govern Montilla. I dic un pedaç perquè pacte sí que ho és, però de nacional no en té res ja que només ha estat aprovat amb els vóts del tripartit-2.

Crec que és prou important i prou transcendent pel futur del país, que les infraestructures que es construeixin tinguin el “vist-i-plau” d’una àmplia majoria parlamentària que no passa pel tripartit-2, sinó per un acord CiU-PSC·PSOE a l’estil de la llei d’educació que va consensuar el conseller Maragall amb la federació nacionalista.

I és que en aquest país, o el governa CiU o el PSC-PSOE, d’aquí la lògica que un pacte nacional inclogui la primera força parlamentària de Catalunya i no un acord de mínims entre els socialistes i les seves marques blanques parlamentàries. Per cert, el PP va votar també en contra d’aquest pacte desvirtuat que Montilla ha portat aquests dies a votació.

(Visited 24 time, 1 visit today)