Em sembla totalment necessari pel bon funcionament dels interessos dels treballadors, que els sindicats siguin organitzacions independents a les forces polítiques, cosa que avui amb les grans centrals sindicals (entengui’s CCOO i UGT) no passa. Són sindicats controlats pels partits autodenominats d’esquerres, i els grans exemples són que líders sindicals com Joan Coscubiela o Antonio Gutiérrez han acabat com a diputats d’aquests partits polítics.

Entenc per tant la independència sindical queda representada en organitzacions sindicals sectorials com poden ser el SEPLA, CATAC, SPPME, JARC o Unió de Pagesos entre altres, i no les grans amfitriones de la vaga general, o sigui UGT i CCOO. És a partir d’aquí que no puc secundar una vaga en aquestes condicions.

Però tampoc la secundo perquè, tot i no compartir les mesures dràstiques de la reforma laboral impulsada pel govern de l’Estat, entenc que responen a les imposicions de la UE i a la greu situació laboral que van deixar els anteriors governs socialistes. I entre discrepar i intentar entendre la situació, no hi ha conflicte per justificar segons què. Causa sovint renyida per certs interessos abundosament dogmàtics.
Tampoc comparteixo la precipitació amb què s’ha anat a la vaga. Enlloc de pressionar per altres mitjans i fins i tot haver pogut esperar a la publicació dels pressupostos generals, no, es convoca vaga amb les inèrcies que en nen petit es nega a menjar verdura. Seria lògic donar un marge per veure els efectes de la reforma a mig termini, vistes que les anteriors polítiques van ser l’exemple del fracàs. D’aquí que la majoria d’espanyols (jo m’hi excloc), votessin la candidatura de Rajoy. Mai està de més recordar-ho.
Després hi ha el paper que fan els piquets informatius, aquells que en teoria s’han d’ocupar únicament d’informar (i que consti que en conec que així ho van fer i que fins i tot van donar recomanacions de fer un bon ús d’aquesta figura) però que no són capaços de controlar als incontrolats que van començar a pressionar a botiguers i empresaris (petits i grans).
Empreses de la comarca que es van llevar amb els panys ensiliconats o amb puntes ficades a dins del pany per impedir-ne els accessos, els Mossos havent de custodiar els accesos al Corte Inglés per les constants increpades que rebien clients i treballadors, camions de Seur escortats per unitats dels Mossos intentant entrar a Mercabarna, així com demés exemples que els mitjans de comunicació van reproduïr.
És evident que aquest darrer punt que plantejo, genera clares tensions amb l’article 35 de la Constitució Espanyola, que recull justament el dret al treball de la ciutadania de l’Estat i motiva una causa més perquè lliurement esculli anar a treballar i no fer vaga.
Per últim una causa que em supera, i és sentir en Toxo i en Méndez proclamant la supremacia de les seves organitzacions sindicals en la defensa dels drets socials. Ja he dit abans que si les Corts Espanyoles tenen una majoria política popular, és perquè uns quants milions de ciutadans així ho han volgut. Però no és menys necessari recordar que la mateixa Constitució Espanyola al seu article 6 atribueix als sindicats la figura de la contribució a la defensa i a la promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis.
Llavors per què els sindicats parlen de l’interès general i no de l’interès propi? És la mateixa carta magna la que en el seu article 7è parla dels partits polítics com l’instrument fonamental per a la participació política. Així que menys parenceria i més sentit de la responsabilitat seria millor per l’interès general.
Només que cadascú s’ocupés de les seves coses, tot plegat aniria molt millor. N’estic convençut.
(Visited 30 time, 1 visit today)