Ahir es va dur a terme al Parlament el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, una trobada de la malanomenada classe política amb la societat civil a través d’una quarentena d’entitats on es va debatre la conveniència d’exercir el dret a decidir.

Vull destacar dos elements importants. El primer, l’absència destacada del PSC. Em sembla un greu error que un partit prou representatiu de la societat catalana com són els socialistes, no hi participessin. Perquè donar la veu al poble és un dret fonamental al que cap partit polític hauria de donar l’esquena, i perquè tot i no ser una opció independentista, el PSC hauria aportat aquell plus de pluralitat sobre una idea compartida per la diversitat ideològica catalana. Com poden els socialistes defensar el seu model federal si a l’hora de preguntar als catalans ells s’autoexclouen? Feia falta per marcar perfil propi no anar a la trobada? Què en pensen els sectors més “progressistes” d’aïllar-se davant un pacte sociopolític pel dret a decidir? Semàfor vermell per les tropes Navarreses.

Per altra banda, ahir escoltava l’economista Gonzalo Bernardos que qüestionava la integritat d’aquest pacte al plantejar el fet que les 40 entitats assistents estaven comprades pel Govern. En contraposició a aquesta idea, parlava de la no assistència d’entitats de caire andalús a la trobada del Parc de la Ciutadella. Des d’aquest punt de vista, em sembla que Bernardos té la seva part de raó. No veig clar que només hagin estat 40 entitats les que hagin signat el pacte. Entenc que s’hagi pretès donar veu a les més representatives del País, però em sembla que a hores d’ara no ens podem permetre quedar-nos amb les més representatives, sinó que cal anar a trobar-les totes, el màxim d’entitats possibles.
Per últim, segueixo percebent molta imatge i poca cocció en tot aquest procés. La carta del President Mas a l’Estat demanant la consulta serà un pas més, però em reitero en la necessitat d’activar des de la Presidència de la Generalitat i des del propi Parlament la mobilització civil. Hi ha una latència exitent que no ajuda suficient a avançar amb força cap a l’estat propi. Però com sempre, només serà el temps el qui dirà si tot plegat s’ha fet encertadament.
(Visited 33 time, 1 visit today)