Aquests dies els partits polítics s’han anat posicionant sobre la proposta de Pacte Fiscal que està liderant el President Mas i que va començar a projectar a partir de la cimera que va convocar la setmana passada amb totes les forces polítiques catalanes. De l’abstenció del PP com a estratègia per no quedar políticament aïllats no la veig com cap cosa nova, entre altres coses, perquè la governabilitat de l’Estat d’alguna manera els obliga a moure fitxa i no encaixar-se en un discurs escrupulosament d’oposició com havien fet fins ara. Diferència per tant, prou clara respecte la posició dels neoespanyolistes de Ciutadans.

Per la seva banda, el PSC-PSOE segueix vivint i patint les seves pròpies medicines. De l’ambigüitat característica segueixen sorgint dubtes i contrarietats sobre què fer davant l’acord que aprovi el Parlament de Catalunya respecte la proposta de Pacte Fiscal. Que els socialistes no seran el suficient ambiciosos per treure Catalunya de l’atzucac financer al que està, ho veig especialment clar. No serà cap cosa nova que tendeixin a aigualir la proposta. I és aquí on em sembla que Convergència i Unió hauria de mantenir la pressió per tal de forçar els socialistes a una proposta de màxims i no de mínims. Dit en altres paraules, en nom del consens (i per tant que ells quedin inclosos), no s’han de rebaixar plantejaments d’acord amb els desitjos del primer partit de l’oposició.
Per altra banda, em semblaria suficient fer un pacte de CiU, ERC, ICV, Solidaritat i Democràcia Catalana per tal que la proposta d’acord inclogués la base del concert econòmic i s’hi concretés que el nou model de finançament ha de pactar-se fora de la LOFCA. És imprescindible per tal de tenir prou suficiència financera sortir del “cafè per a tots” al que ara Catalunya està sotmesa.
I si la opció de pacte fiscal fracassa, jo seria partidari de buscar un referèndum sobre noves bases d’autogovern no explorades fins ara. Ha arribat l’hora de dir prou i de començar a abandonar una pedagogia que durant 30 anys no ha donat gaires fruits en favor d’un pragmatisme més eficient pel futur de Catalunya.
(Visited 33 time, 1 visit today)