>

Als voltants de la una del migdia d’avui es coneixia el que s’estava pràcticament esperant. Un cop aprovat l’Estatut al seu pas pel Senat, el president Maragall cessava als consellers d’ERC, convocava eleccions anticipades i la consulta popular per a refrendar el nou Estatut. D’aquesta manera diu adéu un govern tripartit (inspirat amb el Pacte del Tinell) que ha durat escassament dos anys. Una curta experiència de govern per a ERC, qui durant aquests dos anys ha controlat la conselleria primera (Carod i Bargalló), Educació (Bargalló i Cid), Benestar i Família (Simó), Governació (Carretero i Vendrell), Comerç (Esteve i Huguet) i Universitats (Solà i Balcells). Un total de 10 consellers per a 6 conselleries, amb més de 200 càrrecs de confiança (més de 30 càrrecs de confiança per conselleria, increïble).

Per la seva banda, el president d’ICV, Joan Saura, ha confirmat que la seva formació política, la germana petita del difunt tripartit no pensa assumir més responsabilitats de govern, i que es queden a la Generalitat per “responsabilitat” i perquè així podrà aportar “estabilitat” al procés del referèndum de l’Estatut. Sens dubte, Saura ha demostrat ser el menys insensat (i de retruc el tenir més visió de govern) dels tres capitans del vell tripartit (Maragall, ell mateix i Carod).

Mentrestant Carod-Rovira, president d’ERC, ha tornat a mostrar el seu messianisme titllant la decisió de Maragall de ser un “gravíssim error polític per al present i per al futur”. Quina millor manera de justificar la situació que ells solets han creat? Doncs atacant Mas i Zapatero per a justificar que expulsar als “independentistes” del Govern era una de les condicions de l’acord al que van arribar aquests darrers. No hi ha dubte que no s’aguanta per enlloc el magnífic argument que ha etzibat l’exconseller en cap (per cert, màxima figura representativa de les pifies d’ERC a govern). Haver d’atacar als adversaris polítics per a justificar els errors d’un mateix demostra tenir, a banda de poquíssima humilitat, molt poca capacitat d’encaixar els errors i gens de dignitat. Tanmateix no tot són crítiques per al partit de Carod, ja que crec que ha estat oportú que els més de 200 alts càrrecs d’ERC també abandoni el Govern. Per cert, 200 càrrecs a 6 conselleries suposa un total de més de 30 alts càrrecs per departament. No està pas malament la capacitat d’aprofitar-se del poder que ha tingut ERC no?

Per últim, pel líder de la oposició i president de Convergència i Unió, Artur Mas, avui ha estat un dia de celebracions: perquè Maragall s’ha decidit a destituïr els consellers d’ERC al Govern de la Generalitat i perquè ha anunciat la convocatòria d’eleccions anticipades. Per a Mas, amb aquests anuncis es “neteja l’atmosfera” política a Catalunya d’aquí al referèndum de l’Estatut. Val la pena destacar també, que des de fa dies, ja havia anunciat que la federació nacionalista donaria suport a un eventual Govern en minoria fins a la celebració del referèndum. Sens dubte cal aprovar la decisió d’en Mas, especialment, perquè per sobre dels partits polítics hi ha Catalunya, la seva imatge, i la seva capacitat de superar les crisis, i en aquest cas, garantir el suport institucional al Govern fins al referèndum és una responsabilitat política que no només hauria de ser atribuïble a CiU i a ICV, sinó a la resta de forces polítiques que menystenen aquesta obligada estabilitat provisional. Potser és perquè tenen altres prioritats que no són Catalunya?

(Visited 11 time, 1 visit today)