>

NADAL

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.

Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avancen, tots d’adreça al mercat.

Els de casa a la cuina
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena:
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà, posats a taula, oblidarem als pobres
– i tan pobres com som-
Jesús serà nat.

Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos
arrencarà a plorar.

Joan Salvat i Papasseit

(Visited 12 time, 1 visit today)