>

Aquests darrers dies, la premsa internacional s’ha fet ressò del romanç que manté el president de la República de França Nicolas Sarkozy amb Carla Bruni, i del viatge que tots dos han protagonitzat a Egipte.

Sens prejudici del que li agradi a Sarkozy o no, el que no puc entendre és per què la premsa segueix la vida privada d’un polític. De fet Sarkozy pot casar-se, separar-se o ajuntar-se amb qui vulgui, i fins a un cert punt podria entendre que a mode informatiu, un dia es pogués comunicar la notícia. Però Sarkozy i Bruni fa dies que estan en escena. Sembla que la premsa no tingui límits a l’hora de parlar del president, o fins i tot que utilitzin l’exministre de l’Interior per a fer salsa rosa, com popularment es coneix el safareig privat de persones populars. Mentre la seva vida privada no afecti el dia a dia del país que se li ha encomanat dirigir, que el deixin tranquil.

De totes maneres, em costa bastant de creure que un polític entri al joc “rosa” aprofitant la seva tirada pública. Potser perquè jo visc la meva modesta presència pública en la vida municipal amb el handicap de què per la majoria de la gent he deixat de ser jo, per passar a ser el polític de torn. Ara bé, de Sarkozy em puc esperar qualsevol cosa perquè em sembla que té la moral més amunt que l’espectre que habita Nostre Senyor. Tanmateix, li desitjo en l’esfera personal, molta felicitat.

(Visited 4 time, 1 visit today)