Amb aquesta frase és com acaba el nou vídeo que ha llançat la Conferencia Episcopal Española, dins la campanya de captació de nous sacerdots Te prometo una vida apasionante. Un video a través del qual nou sacerdots fan una crida a la trobada de noves vocacions sacerdotals, dins de la cel·lebració del Dia del Seminari.

Si bé és veritat que la CEE parla exclusivament de noves vocacions i no es centra en la gent jove, és cert també que la majoria dels sacerdots que hi surten són joves. Potser missatge sutil o simplement casualitat, però el mitjà per arribar al fons de la qüestió torna novament a trontollar.
M’explico. Em sembla a mi, que sota el lícit i fins i tot compartit missatge de cercar noves vocacions, hauria valgut més la pena substituïr els alçacolls que surten al vídeo per missatges de sacerdots missioners vestits normals i corrents. Al final, una de les majories silencioses de l’Església és justament aquesta, la que cristianitza en silenci i des del peu de carrer. Només en un moment del vídeo es veu un capellà a la presó, però de la resta res de res. Un núvol doncs que envolta aquest vídeo sota la imatge jerarquitzada de l’Església envers l’Església de carrer que cal seguir reivindicant.
Per altra banda, el monolingüisme del vídeo és l’altra gran part a qüestionar. Que els governs facin política de certs temes, forma part del joc, però que l’Església espanyola faci el vídeo únicament en castellà, trenca l’esperit urbi et orbe que des del Vaticà sovint es llença i abandona totalment aquelles potencials vocacions que viuen, teixeixen comunitat i difonen el missatge de Jesús des d’altres llengües dins l’Estat que no són el castellà.
Potser, o millor dit segur, que des d’altres sectors de l’Església catalana, aquests dos punts negatius que té el vídeo, hauriem estat fàcilment resolts. Almenys, per convicció.
(Visited 34 time, 1 visit today)