Arran de la nacionalització aquests dies de Bankia, torna a sortir a la llum la quantitat de pisos i finques que la banca espanyola té enganxada a les seves entranyes. Dit en altres paraules, el principal problema que arrosseguen les entitats financeres i d’una manera especial el que són les antigues caixes de pensions.

Doncs bé, sembla que la prioritat de les entitats financeres per tal de treure’s aquests actius tòxics, l’aposta que estan fent és vendre’ls per sota del preu de cost, minimitzant la opció de llogar-los. De fet, si optessin per posar tots o la gran majoria de pisos en lloguer, estic convençut que anirien eixugant els deues que els han reportat, i estarien fent les seves particulars causes socials tot allunyant-se de les obres socials sovint poc justificades.

Però considerant la situació de poc sòl que pateixen molts municipis per tal de fer obra pública, i fins i tot tenint en compte la situació econòmica de les administracions públiques, em sembla que ha arribat el gran moment de defensar aquests actius tòxics en benefici de la societat a la que serveixen els bancs (en teoria) i el poder públic. Cal per tant apostar per anar donant sortida econòmicament a aquests productes, al mateix temps que es dónin sortides socials als pisos des del punt de vista de la seva utilitat. I aquest és el paper que han de liderar les administracions públiques, començant pel govern de l’Estat, i continuant per la Generalitat i els Ajuntaments. Establir ja convenis amb les administracions públiques i modificar la legislació per tal de facilitar i forçar mesures que siguin en pro de l’interès públic.
Al final, es tracta de trobar les potencialitats d’allò dolent o negatiu que patim com a societat. L’altra cosa serà, saber si com a societat som capaços i sabem liderar mesures de recuperació.
(Visited 28 time, 1 visit today)