Ahir l’editorial de l’Avui i en Villatoro justificaven la legitimitat de la fotografia que una periodista de l’Avui va fer a la Blackberry d’en Daniel Sirera. Argumentaven que els diputats, dins del Parlament, són càrrecs públics, i que com a tals, si un sms parla de contingut polític, doncs està justificat que se’n pugui fer un ús periodístic.

És cert que un diputat quan està al Parlament és una figura pública i que com a tal desenvolupa un servei públic en tot moment. Per tant, que els diputats enlloc d’enviar-se sms d’aquest tipus de continguts haurien d’estar més pendents de la tribuna d’oradors i dels múltiples debats que s’hi couen, és cert. És per tant, una actitud censurable tant la de Sirera com la de Saura.

Ara bé, una cosa és que es critiqui els diputats per estar més pendents de les seves Blackberrys i dels seus ordinadors que de l’acció política de cada moment, i l’altra és ficar el nas en correspondència interna de cada diputat tot i que la Blackberry sigui pública i pagada per tots. Això legitimaria que es puguessin punxar les converses dels diputats pel sol fet que parlessin per línies públiques? No. I si l’sms enlloc d’afavorir la xafarderia deliberés sobre un posicionament, un rumor o un dubte sobre una votació? Són elements que es poden produïr al sí de qualsevol grup parlamentari. Seria legítim posar en evidència informació confidencial (o no pública) que no està madurada encara per ser pública? No.

Per guanyar un titular està molt bé el gest de la periodista de l’Avui, però legitimar-ne l’acció no aporta res al capital polític d’aquest país. És més, podria servir de precedent, cosa que acabaria malbaratant els codis deontològics de la premsa.

(Visited 23 time, 1 visit today)