Aquests dies s’ha dut a terme el debat de política general al Parlament de Catalunya, un mecanisme de control i impuls parlamentari. Malauradament, el cas Millet, els sms de Saura i de Sirera i la capitalitat dels JJOO han eclipsat aquest mecanisme necessari pel sistema i per la dinàmica de transparència política que demana el model.

Diversos temes han estat tractats pels diversos grups parlamentaris, però sobretot en Mas ha posat molt èmfasi en la situació de crisi econòmica que hi ha en aquests moments arrelada a Catalunya i a l’Estat. En Mas proposa que els partits catalans vagin junts a Madrid per a demanar que no s’incrementin els impostos atesa la negativa repercussió que això pot suposar pel consum i per tant per la reactivació dels mercats i de l’economia.

És una mesura com altres que s’han plantejat, però és una mesura poc habitual al Parlament. I dic poc habitual perquè només recordo el cas de l’aprovació del nou Estatut que va aplegar CiU, PSC-PSOE, ER i ICV (pràcticament el 90% del Parlament) per defensar (en teoria) l’aprovació catalana a les Corts Espanyoles. Però seria interessant almenys en temes que no fossin d’estricta obediència nacional però que tinguessin una influència social forta que aquest 90% del Parlament pogués tenir una única veu a Madrid per així garantir una efectivitat de mesures socials bones pels catalans, governés qui governés a Catalunya i fos sempre el poble català el beneficiat per la bona gestió dels seu Parlament.

Suposo que això no deixa de ser res més que una declaració de voluntats, però em sembla que la idea d’en Mas en aquest sentit és bona. Però no li seria més rentable anar CiU sola a Madrid amb aquesta proposta? Potser electoralment tindria més ganxo, però al cap i a la fi, la pedagogia de fer més País i menys partit comenci per aquests petits gestos.

(Visited 22 time, 1 visit today)