Al marge de la necessitat o no d’emetre deute públic per reforçar les finances del Govern de la Generalitat, i al marge també del fum que ens ha venut el tripartit-2 amb el nou model de finançament i els seus magnànims beneficis, el que no veig clar ni trobo gens procedent, és el moment en què s’ha pres aquesta decisió.
Si bé en Mas ha estat crític amb el fet que no s’hagi informat a l’oposició d’aquesta important decisió, jo qüestiono obertament l’inoportunitat del moment. Com es pot atrevir el govern tripartit d’aprovar una decisió tan important per les finances del Govern en plena situació de govern en funcions? Vull recordar que abans que es conegués aquesta decisió, en Montilla ja havia dissolt el Parlament. I que dissolta la cambra parlamentària, el Govern només ha de governar a la mínima, és a dir, que no pot prendre decisions importants i trascendents que hipotequin un futur govern. Condició que Montilla i companyia han obviat completament, i que al mateix temps, ni Mas ni Camacho han estat prou contundents de denunciar.
Amb aquest tipus d’actituds i de passotisme cap a la llei vigent, sembla que els importin ben poc les regles del joc, perquè si visquessim en un país més civilitzat, un govern en funcions no hauria pres una decisió com aquesta, i en cas d’haver-la pres, hauria estat consensuada amb tota la oposició. Però aquí malauradament, seguim sent diferents, per les coses bones i per les coses dolentes.
(Visited 26 time, 1 visit today)