Buscava per internet alguna informació sobre l’orígen de la festivitat de Sant Esteve, per saber l’arrelament de la mateixa, per saber d’on vé, per saber quin era el motiu pel qual antigament se cel·lebrava quelcom que ens ha portat encara als nostres dies a viure aquesta festa complementària al dia de Nadal.
Però tot el que he anat trobant ve a referir-se sobretot al menjar, a la trobada que fèien les famílies d’acabar-se el menjar que havia sobrat el dia de Nadal, però poca més informació surt sobre la festa.

Segons la Wikipèdia, “Sant Esteve és el dia que ve després de Nadal, això és, el 26 de desembre, festivitat de Sant Esteve màrtir. A Catalunya, és tradicional que la família es reuneixi a menjar amb l’altra meitat que no havia pogut el dia anterior. Al Principat és tradicional menjar canelons de primer i pollastre farcit o tallrodó de segon. De postres sempre cauen neules i torrons.

Segons la mateixa font, més enllà de la tradició “gastronòmica” de la festa, on s’aprofitaven les restes del pollastre del dia de Nadal per fer canelons per Sant Esteve, també hi ha un element típic dels nens i nenes de la família: “Hi ha una tradició prou estesa que fa que els més menuts de la casa hagin d’enfilar-se damunt d’una cadira per dir un poema (i no un vers) en veu alta. Si a la gent gran els agrada, el nen s’endurà uns quants diners de premi.

En qualsevol cas, m’hagués agradat trobar quelcom més que no s’hagués limitat únicament al tema àpats, però potser calgui no renunciar a aquesta festa més vinculada al menjar en sí que a altres factors estrictament familiars com poden afectar al mateix 25 de desembre.
(Visited 79 time, 1 visit today)